Perquè sempre estarem junts=) capitol 18!:)

Vau anar a donar un vol i després a la festa però el Mikel va dir:
M: nois, jo no vull cap festa.
AL: Que et passa tiu si sempre has volgut celebrar els teu 16?
M: Es que no tinc ganes de celebrar res. Me'n torno a l'apartament.
TN: Mikel espera vinc amb tu.
M: TN, vull estar un rato a soles.-Va marxar i tu vas dir:
TN: Algu sap que li passa?
AL: No però jo crec que algú hauria de aprlar amb ell.
TN: Ja vaig jo. Marina m'acompanyes?
MAR: Es clar anem.
Vau correr com vau poguer fins qeu vau arribar a l'apartament però n hi havia ningú. Vau començar a cridar:
2: Mikeel! Mikeeel! On ets?? Mikeeel!
No va respondre ningú i llavors vas dir:
TN: Em sembla que ja se on pot ser, tu esperat aqui per si no el trobo. Si el trobo t'envio un WattsApp.
MAR: Val.
Vas sortir corrents i vas anar cap aquell llac, el seu lloc secret, el millor lloc que t'havien ensenyat mai, el llac blau de  can Glady's. Vas arribar allà i el vas veure estirat a la vora amb els peus tocant a l'aigua, t'hi vas apropar, t'hi vas assentar i li vas dir:
TN: Què et passa carii??
M: No em passa res, vull estar sol.
TN: Explica'm que et passa, a lo millor et puc ajudar.
M: No. Vull estar sol OSTIA!
TN: L'òstia sobrava val? Si no m'ho vols explicar no m'ho expliquis però almenys digue'm que no he fet res malament.
M: Tu no has fet res, sóc jo, no sé si lo nostre està bé o no.
TN: Això no ho diguis mai val? Lo nostre està molt bé . Te'n recordes que em vas dir a la platja?
M: El què allò?
TN: Allò de: per un sempre junts? era mentida o què eh?
M: no, no ho era però és que és ara. no abans. No sé que em passa, tinc ganes d'estar sol, de no parlar amb ningú però si d'estar al costat de la...
TN: de la persona que més estimes oi?
M: Si. Com ho saps?
TN: Perquè jo també sé lo que és sentir-se aixi. Abans de que ens coneguéssim, ho estava passat però des del moment que em vas dir que m'estimaves doncs se'm va passar i he aconseguit passar plana.
M: Em promets  que no li explicaràs a ningú? Ni tan sols a la Marina ni a l'Alex?
TN: D'acord.
M: Doncs el que em passa és que quan acabi l'estiu, els meus apres, jo i la Marina, encara que ella no ho sap, marxarem a viure a un poble de Girona per el treball del meu pare i llavors hauré de deixar als meus amics, als polseres, a tu, etc. I jo no vull marxar, em vull quedar aqui, a Rubí o viure a BCN, com tu i l'Alex.
TN: Què? Que marxaràs i no ens veurem més? No pots amrxar! No ens podem separar! i l'Alex, ja li has explciat?
M: no, encara no i no ho sap ningú m,és. m'has promès que no lio explicaries a ningu.
TN: no ho faré però hauries de aprlar-hi...